jueves, 28 de mayo de 2009

miércoles, 27 de mayo de 2009

Avui m'he comprat "L'art del menjar a Catalunya. El llibre roig de la identitat gastronòmica catalana" del Vázquez Montalbán, amb pròleg de Nèstor Luján. El tinc aquí, sobre la taula, al meu costat. Em fa l'efecte que fa olor de bolets, de peus de porc, de carxofes... I això tancat!!! Què passarà quan l'obri? Quan l'agafi i obrint-lo fagi aquell sorollet cruixent de pasta de full. Mmmm.

És de malt gust i fins-hi-tot de mala educació no fer algún comentari sobre futbol

A mi el Barça, ni fu ni fa.

martes, 26 de mayo de 2009

He vuelto

Al final no es para tanto,
ya vuelvo a estar aquí,
ya vengo a verte otra vez.
Ahora estoy mucho más tranquilo
porque ya me ves venir,
no sé si me explico, no sé.
Esta vez si pasa algo,
la culpa ya no es mía, es de ambos,
ya no es mía, es de ambos,
tra-la-ra-ra ...
He vuelto, ¿ves qué bien?, ¿ves qué bien?
He vuelto, qué suelto.
He vuelto, ¿ves qué bien?, ¿ves qué bien?
He vuelto, qué suerte tengo,
y tienes tú también.
Al final no es para tanto,
ya vuelvo a estar aquí,
ya vengo a verte otra vez.
Ahora estoy mucho más tranquilo
porque ya me ves venir,
no sé si me explico, no sé.
Esta vez si pasa algo,
la culpa ya no es mía, es de ambos,
ya no es mía, es de ambos,
tra-la-ra ...
He vuelto, ¿ves qué bien?, ¿ves qué bien?
He vuelto, qué suelto.
He vuelto, ¿ves qué bien?, ¿ves qué bien?
He vuelto, qué suerte tengo,
y tienes tú también

Astrud