nit

És tard, és de nit i com que "la noche le es propicia" podem parlar ara, tu i jo, cara a cara, sense acabar de dir res o jugar-nos-ho tot de manera salvatge. Diguem-nos ara tot el que de dia no ens hem dit, perque de dia amb la llum... Perque de dia amb les presses mateixes, amb les petites obligacions, amb el brogit que provoquem amb les nostres converses buides... parlem doncs i diguem-nos les coses més grosses:
-I si jo no hi fos? Si me'n anés? Estaries millor?
-Sí
-Llavors vols que marxi? Que et deixi?
-No, t'estimo.
-Tens molta mala llet.
I si no era cap joc? I si quan preguntes no reps la resposta esperada?
Sempre podrem fer veure que això no és una conversa seriosa, que precisament ara que és tard i que "la noche le es propicia", podem figurar que la cosa és tan dolça de nit com ho sembla de dia.