sábado, 6 de febrero de 2010

home ferit

Sóc un home ferit. M'he enganxat el dit amb la porta quan sortia de casa per anar a sopar amb el meu cosí i la seva senyora. Això com podeu suposar representa un gran maldecap per una persona que escriu amb dos dits ( no amb dos dits de front malhauradament sinó amb dos dits, un de cada mà) És a dir que ara només hauria d'escriure amb un dit. Afortunadament m'he enganxat un dels dits de la mà esquerra que no faig servir per escriure, m'he enganxat el "dedo corazon". Disculpeu-me però no tinc ni idea si en català m'haure enganxat el dit cor o si l'amic es diu d'una altre manera, mancances d'una educació tardo-franquista. En tot cas no puc passar per alt el fet que sigui precisament el dit "corazón" el que m'hagi matxucat. Metàfora? Ironia tràgica? Humor macabre? Qui sap? En tot cas, oportunitat per adonar-me que tot i tenir un nom tan "rimbombante"( com deu ser rimbombante en català?) aquest dit no es fa servir per gaire res que no sigui fer el conegut gest interpretable de diverses maneres totes elles de caràcter peyoratiu o insultant. Es curiós que s'hagi assignat el nom de "corazón", orgue tingut en tan alta consideració, a un dit de tan ordinària utilitat. Bé, potser sigui el dolor que em fa parlar així. O potser (potser molt bé) és que la Bastús ja està gran i tot li sembla una bejenada. Ves a saber!

No hay comentarios:

Publicar un comentario